Potser el millor seria seure al porxoamb un cafè calent a les mans
tancar els llums i mirar les estrelles,
sense importar com es diuen,
si la osa és major o menor
o a on es trova la via làctia.
Simplement mirar i sentir-se petit,
quin dolç plaer sentir-se petit...
saber-se immensament insignificant,
ben lluny de tot poder sempre opressor,
sentir-se feble i emocionalment vulnerable...
Seure al porxo amb llums tancats
i mirar el cel i després als teus ulls,
i endevinar-hi un gram petit, petit, petit
d'un desig infinitament esperançat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada