De l’explosió, en sortien cares,
totes agressives, totes deformes
plenes d’odi, farcides d’ira.
Hi eren tots,
els banquers, els militars, especuladors,
agents de borsa, evidentment els dictadors.
Ens miraven amb cares perverses,
amb ulls injectats d’odi, amb rancor,
ens miraven plens de prepotència,
nosaltres els esguardàvem amb por.
Quan les cendres van escampar
només se sentí el plor d’un infant,
que sense saber de que anava
buscava sense trobar, el pit que l’estava alletant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada