Restàvem quiets,
la vida cruel, buscava fossilitzar-nos.
Fossilitzar les idees, les reaccions, els actes,
ens volia immòbils com les restes mil•lenàries.
Amb les pupil•les petrificades, però,
contemplàvem la bellesa fòssil
que ens regalava l’ull astut i enginyós
del fantàstic artista de natura morta...
Morta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada