Sorgida del no res, enllaçava paraulescom cintes de colors d’arbre de Nadal.
Les llençava amunt com coets de festa
i parlava d’amors, de desamors i d’il•lusions.
No se sabia prou bona, semblava no creure’s
que les paraules floten com bombolles de sabó,
i que ella estava dotada per atrapar-les una a una,
sense que cap d’elles li rebentessin a les mans
i transformar-les com per art de màgia en poesia.
Jugava amb els estels i s’hi gronxava enjogassada
penjada entre les tes, les jotes i les eles geminades.
Inventava jocs d’infants entre núvols figurats
i nedava entre balenes i dofins de fantasia.
Sorgia del no res, de la recent abandonada adolescència,
i dins del seu cos de dona jove, paria sense parar
frases, rimes, que jugaven com infants al seu voltant
i esdevenien petites joies per ventura compartides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada