12.9.11

RECERCA

M’oferies el teu cos
suau com una seda,
i jo hi passava la mà
primer tant sols els dits,
el dors, el palmell,
lliscava simplement
sense dir res la teva pell.
M’oferies el cos nu
semblant a una mar plana
i jo navegava sense pressa
remuntant l’escuma
blanca i dòcil de cada onada.
Com un nàufrag assedegat,
buscava la humitat dels teus racons,
i amb la punta dels teus pits
pujar valent els seus turons,
la lluna plena em feia d’aliat
en una recerca cega i trepidant
de la vall del teu sexe fascinant.