SOMNI HUMIT

Vaig capbussar-me al teu cos
com qui salta al buit, sense xarxa
sense més intenció que la de sentir.
Només sentir, l’olor, el frec, els llavis.
Vaig saltar, valent i inconscient
sobre les teves natges per notar la suavitat
i recórrer les estries com caminets de plaer.
Em vaig deixar dur per la rauxa
i la humitat lliscosa del teu sexe.
Vaig enfonsar el cap entre els teus pits
per tal de no poder escoltar res més
que el batec del teu cos, acompassadament.
Vaig mirar-te els ulls inundats de llàgrimes
com llacunes desprès d’una gran tempesta
i vaig endevinar-hi una guspira de desig.
En entrar dins teu, milers d’estrelletes
em van recordar que era negre nit
i que tot no era més que un somni humit.