Soc maldestre per les coses transcendents,i tanmateix, de vegades m’adono sorprès
que m’emmirallo amb el vol d’una papallona,
que un arc de Sant Martí em fa emocionar,
que m’espanten i em captiven les tempestes.
De vegades faig broma de coses importants
i tot seguit m’esborronen els telenotícies
i com fabricant-me una cuirassa de les falses
torno a fer broma de la guerra o de la pau.
Dins la meva absurda careta de mil homes
he fet el ridícul més d’un cop i més de dos.
Segurament, sense broma, no sabria viure.
Només contadíssimes vegades
se’m gela l’ànima, sense remei ni solució.
Ahir a l’hospital, un nen mig calb reia veient la televisió
endollat al sèrum de la quimioteràpia.
-Feien els Simpson-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada