De terres llunyanes
mouen el cap, obren les cames,
branden canells, fingeixen les ganes,
prop les voreres de les carreteres,
arrosseguen misèria, fred i recança.
Si els treus la pintura de llavis i cara
semblen ninetes de porcellana...
Tant sols pel fet de poder sobreviure,
et fan el que vulguis...però sense somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada