La lluna de paper il•luminava l’escenari
Esperava amb impaciència la teva arribada
Bevia una mica d’aigua, la gola se’m assecava.
Mirava la mare que em donava confiança
Agafant el paper amb por, recitava les primeres paraules.
Notava com una mà que m’acompanyava
Les paraules amigables d’un: podem.
Ressonaven les paraules com per art de màgia
Rimes consonants i assonants.
Introduïdes, algunes, per un t’estimo.
El so màgic d’una guitarra.
Es fonia amb una veu temorosa, la meva.
I una mirada que demostrava complicitat, la teva.
La gent aplaudia satisfeta.
Tot en la nit plena de màgia
Nit de poesia a Navata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada