Et faré unes arracades de cirerai pintaré els teus llavis roig maduixa,
aleshores dolçament, mossegaré
les teves galtes madures color poma,
tot besant els teus llavis de meló.
M’enfonsaré dins els teus pits
i els teus racons d’olor de préssec,
passejaré els meus dits pel teu cap
i jugaré amb els teus cabells d’àngel,
i quan arribi a l’entrecuix, veuré corprès
que no totes les fruites són sensuals
i quedaré estorat, potser sorprès
quan el teu plàtan coroni l’engonal.
Qui ho havia de dir...
Trista macedònia, quan la sorpresa et visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada