Et perdies pels incerts carrers del laberintdansant nua cara al vent fent volar els vels.
La lluna et feia d’aliada en l’estranya juguesca
de la inquietant sensual i voluptuosa nuesa.
Sorgies del no res, com un fantasma
entre l’olor intensa dels xiprers retallats.
Vesties la nit de màgica arrogància
com un esperit errant del més enllà
que surt per invocar nous sortilegis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada