OÏDA
Et sento fins i tot en el silenci,
un crit eixordador que m’ennuvola l’enteniment i la raó.
Et sento fins i tot quan la boira espessa dels matins,
s’emporta la teva imatge núvols enllà.
OLFACTE
T’ensumo enmig de tots els perfums de la perfumeria,
no és olor de colònia, és la teva pell.
T’ensumo, encara que no hi siguis a la botiga.
VISTA
Et veig, et veig a tothora,
malgrat les cataractes, l’estigmatisme,
malgrat la miopia, malgrat aquella lletra
entremaliada i borrosa que m’assenyala
l’optometrista de bata blanca i ulleres,
et veig, encara que no hi siguis.
GUST
A l’hora dels postres, al restaurant,
aquell gelat de fruita irreconeixible,
m’ha recordat el gust de la teva pell,
dolça com la canya dolça del sucre.
M’he tornat més diabètic del que sóc.
TACTE
Avui, dia de mercat
m’he aturat a la parada de la gitana
que crida i que ven teles i teixits.
He acaronat una a una, totes les peces
que lluïen i engalanaven la parada.
Cap d’elles era tant fina com la teva pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada