EL CABELL
Es va endur de l’abraçada
l’olor, la sensació humida dels llavis,
el contacte subtil dels seus pits,
l’escalfor impagable del seu bes
i tota la sensació de benestar
que acompanya el seu ser.
En el trajecte de tornada
penjava del seu pit un cabell seu
llarg, morè, enfiladís i fràgil,
talment semblava la prolongació
de l’instant màgic de l’abraç.
Penjava del seu pit, com flor d’estiu,
com bri d’herba primaveral,
com fulla seca fosca i tardorenca,
com volva de neu hivernal.
Va decidir deixar-la caure
enlloc d’empresonar-la a la butxaca
com un bri de llibertat, com ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada