18.11.24

SEMÀFOR

 

El vermell semblava no esvair-se mai

i els segons es feien eterns, inacabables.

El taronja va obrir totes les il·lusions,

dibuixant en l’horitzó un cos lasciu i preciós.

Amb el verd, esclatà la vida amb purpurina

i els seus peus van córrer en l’asfalt calent

cap al  cos que l’esperava nu i ardent