El vermell semblava no esvair-se mai
i els segons es feien eterns, inacabables.
El taronja va obrir totes les il·lusions,
dibuixant en l’horitzó un cos lasciu i preciós.
Amb el verd, esclatà la vida amb purpurina
i els seus peus van córrer en l’asfalt calent
cap al cos que l’esperava nu i ardent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada