SHIIIIIITTTT

 

 Shiiiiiit, no parlis fort,

no despertis el nen que duc a dins.

Deixa que segueixi en la meva grisor,

aquella d’adult que ja no espera res,

que veu, malgrat les properes cataractes

aquella llum tènue al final del túnel.

No despertis aquell que creia en Ítaques,

aquell que somniava un món més just,

més lliure, més respectuós, més planer.

Deixa que segueixi emmerdat en merda,

que ho doni tot per perdut, rendit i bord.

No aixequis la veu, que em pertorbes

i m’ensenyes el ser en què m’he convertit

en el que tots ens hem convertit, fa temps.

Fa temps que els nostres nens dormen,

massa temps que dormim en la indiferència

mentre les bombes cauen arreu entre innocents,

mentre els jocs polítics ens desconcerten,

mentre els rics són cada vegada més rics

i els pobres dormen i sobretot els justifiquen.

Deixem que els nostres nens dormin

mentre seguim usant de manera grotesca

tota mena de lubricants i vaselines.