VULL CUSTÒDIA COMPARTIDA

 

Vull custòdia compartida,
i saps què?, fem un tracte.
Jo em quedo la natura,
per a tu, tota la resta,
jo els somriures, tu el rictus,
aquell seriós i entenimentat
que sempre t’ha definit.
Jo em quedo les festes,
l’alegria, la disbauxa,
el cava, els balls,
per a tu les desfilades
els uniformes, els tancs.
Jo em quedo les amistats,
tu si vols, et quedes les banderes,
totes, de tots els colors
de totes les pàtries i estaments,
jo amb tot el que sigui compartit,
amb tot el que sigui divers,
tu, pots quedar-te amb la teva raça,
la teva puresa, la teva superioritat.
Jo em quedo amb la gent
a tu et cedeixo la resta, tot.
Jo seré, segurament molt pobre
sobretot d’allò que per tu te tant valor,
tu seràs immensament ric,
d’allò que no val per a res,
perquè jo em quedo amb la vida
tu amb les ordres. Jo amb l’anarquia
tu amb l’ordre...
Tots dos serem feliços, segurament
perquè és tot el que perseguim,
però només un dels dos, serà digne.
El temps i la gent, jutjarà, qui dels dos.