Passeja la parella jove
després de la tempesta,
quan el cel ha quedat
completament blau i net,
i el sol torna a escalfar
com abans dels trons,
dels llampecs i l’aiguat.
Caminen i veig que agafen
un camí que conec bé,
aquell que no té cap sortida,
que acaba al bosc profund.
I els envejo, per la gran capacitat
encara de poder equivocar-se.
Ja aprendran a seguir el camí correcte,
aquell que sense cap mena de dubte
no duu enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada