Entre la negror
la llum d’un estel fugaç,
d’una torxa en la cova,
d’una abraçada a l’esperit,
d’aquella cuca de llum
terriblement enjogassada
que desafia els fantasmes
dels prats que verdegen.
Aquella gota de suor que cau
del cap cansat del pagès,
Aquella foguera salvatge
de la nit més llarga,
aquell groc intens del cava,
i de totes i cada una
de les bombolles escumoses.
Aquell ball nus al voltant del foc,
aquelles gotes nues de mar salades...
Totes les llums màgiques
reflectides en una sola mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada