RAÏM

 

Pengen d’entre la verdor

llàgrimes perlades entre verd i negre,

petites guspires de fruit madur.

Esgotades de la calor de l’estiu

enyoren el cossi on descansaran

just abans del miracle embotat.

Just abans que la maquinària

de manera poc sensual les despulli,

les trituri, les espellofi, les sublimi.

Just en aquell moment les perles

esdevindran suc, esdevindran màgia

abans de reposar en taüts de roure,

en un descans etern i meravellós

pels sentits...