BRUIXA

 

A l’altra vida, vaig ser bruixa,

i em van cremar a la foguera

com es cremen les fulles mortes

però en nom d’un Déu immortal.

I em vaig transformar en fum,

com les xemeneies de les cases

en aquells hiverns que no acaben.

I vaig envair esglésies i mesquites,

sinagogues i temples budistes,

a voltes amb fum d’encens,

a voltes amb perfums de l’Àsia,

volant entre els pensaments

de tots els alienats que respiren

autèntiques mentides de creacions

de Déus i de profetes entabanadors.

De tan en tan sobrevolo amb l’escombra

tots i cada un dels països on la religió

mata en nom de Déus, els maleeixo,

i m’enorgulleixo d’haver estat bruixa

en l’altra vida...