LA PAU DE LA GOSSA

 

Sento la pau de la gossa

estirada tan llarga com és,

amb les potes bressolant el cap,

roncant i lladrant entre somnis.

Sento la seva pau davant la llar de foc,

aquesta pau que sols se sent

quan les cabòries viatgen mandroses

a indrets amagats i a margueres

que ja vessen i traspuen aigua.

Sento la pau de la gossa

mentre a la tele plouen míssils

de gent que no conec, ni he vist mai,

i que han passat de tenir-ho tot,

a quedar-se, sense futur, ni passat.

I ella segueix esbufegant pausadament,

i a mi em ve una sensació de fel

que ve de molt endins, de la boca de l’estomac,

i voldria simplement estirar-me nu

al costat de la gossa, compartir la seva pau,

llarg com soc, amb les mans bressolant-me

el cap, el pit, l’estomac, el sexe, les cuixes,

i roncar, i si cal lladrar entre somnis

cançons de pau. La pau de la gossa.