M’agafo a tu mentre dorms,
quan les pors m’apareixen
i els fantasmes caminen davant meu
fent sonar els seus crocs amb insolència,
fent aquell soroll rítmic de claqué,
de Fred Astaire i Ginger Rogers,
mentre riuen de la meva inseguretat
M’agafo a tu i tremolo, mentre dorms,
i les gotes de pluja repiquen les finestres
com timbals de guerra als meus timpans,
i els meus pensaments naveguen per camps
negats de llevantades i de plors desconsolats.
M’agafo a tu mentre dorms
com a flotador de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada