Penja cap per avall, assecada
la rosa d’aquell Sant Jordi,
aquella que reposava al teu ventre
mentre em miraves enjogassada.
La guardo al racó de les emocions,
aquelles emocions perdudes
que flotaven al nostre voltant
com papallones de mil colors
entre cortines de teles turques.
Pengen del llibre, les lletres,
aquelles que no ens vam dir,
les que gotegen com sang seca
entre les pàgines humides i soles
en tardes de primaveres estèrils.
Vam deixar al bagul dels oblits
tots i cada un dels mots lascius,
i ens vam entretenir a fer caure
aquelles persianes de fusta verda
que feien de taüt de tots els somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada