Poseu la gent contra la gent.
Enfronteu treballadors, amb treballadors,
dones contra mares, mares contra filles.
Aplaudim míssils que maten soldats,
soldats que preparen míssils. Miserables.
Enarboreu banderes de guerra i no de pau,
i ens veneu de manera cínica, just el contrari.
Ens assenyaleu amb un dit sanguinolent,
qui se suposa que és el que ens roba llibertat,
mentre ens engarjoleu amb cadenes la raó.
De cada canó, surten les vostres baves fastigoses,
de cada trinxera la vostra femta pútrida,
de cada micròfon , una profunda manipulació,
una mentida, dues mentides, tres mentides...
I entre tant, cossos innocents destruïts,
nens sense llar, ni futur, ni joguines, ni manyagues,
amb un sentiment a l’ànima d’odi, de per vida.
I entre tant, gent abandonant les seves llars,
les seves ciutats, els pobles, els sembrats, el bestiar,
les seves il·lusions, els seus records, les vides.
Trens per tota Europa repartint desesperança.
I ells, vomitant en taules immenses i buides,
en clips d’imatge i so, sense imatge ni so.
Cap d’ells és innocent, ni un, tots són uns assassins.
La raó, fa temps que fa vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada