Per res del món
miraria aquella llumeta que fa oblidar.
Voldria en canvi
recordar tots i cada un dels teus segons.
Seure al meu sofà
i rebobinar totes les nostres vivències.
Encendre junts
aquella llar de foc que ens vitalitza.
Contemplar embadalits
com cap dels records es crema entre la llenya.
Comprovar feliços
que tot resta allí per a tota eternitat.
Que el món és ple d’extraterrestres.
Que ens vigilen i controlen
mentre ens venen i proclamen llibertat.
Que tot ho fan, diuen, per nosaltres
i tot en el fons, a benefici tant sols d’ells...
Per res del món
miraria la llumeta de l’oblit,
és tant sols una il·lusió més
dels maleïts homes de negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada