TERRA LLIURE

Segueixo el batec del meu cor

i segurament d’equivocació en equivocació,

refermant-me en el que sento i penso, sóc tossut.

Veig al meu voltant, massa claudicacions i rendicions,

veig que tot es dilueix com en un cafè calent i escumós,

i trobo a faltar el puny alçat i combatiu, l’ensenya i el cant.

No tinc ganes de rendir-me, ni en la més ignominiosa mort,

seguiré cavalcant al llom de les idees , amb la falç  apunt,

amb la camisa roja d’en Rubianes i en Gila, i la negra de l’Ovidi,

seguiré a lloms dels que sempre perden i tossudament remunten.

seguiré somniant en la idea, diuen que utòpica, d’un mon més just

i d’una terra lliure, neta, desvetllada, justa i feliç.