AURORES BOREALS

He palpat tant propera la indiferència

que m’ha colpit, com el guant d’un boxador.

Ha estat tant clara i diàfana, com el sol,

com la refotuda lluna plena que brilla

furtant-te estrelles, oses majors i polars.

En aquest desert de sorres daurades i fines,

desfaré camins que ja quasi desconec ,

i que el vent del nord s’esforça en esborrar.

I tornaré  a aquell espai líquid i amorf

on només podia abraçar-me a mots.

Tant sols a versos sense rimes ni mètriques.

Avui he vist clar l’adéu a l’escalfor i el frec,

a l’aventura i la dissort,  a la frisança i el plaer.

He marxat entristit i desvalgut,frontera enllà,

i m’he quedat per sempre més, sense aurores boreals...