Tant se val, l’ordre de les lletres,
el significat de les paraules,
el sentit de les frases.
Tant se val la velocitat
a la que et funcioni el cervell,
la lentitud de la lectura,
l’embarbussament del pensament.
Tant se val la dificultat d’aprenentatge,
les confusions o alteracions.
Tant se val la repetició d’aquell mot,
que et serveix per pensar i agafar aire
i seguir pensant, i seguir rumiant: “vale”,
i tant se val que
sigui un barbarisme,
o potser un recurs
recurrent i divertit.
Tant se val que allò que volies ho violes,
o allò que prendries , ho perdries...
Volies una poesia per a la teva dislèxia,
mentre ens captivaves amb els gests,
amb els mots, amb els ulls empetitits,
i tota tu desprenies facilitat....
Felicitat.....Beneïda dislèxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada