L'EBRE -Gandesa-

Segueixen vegetant els fantasmes de l’Ebre,

amb la seva joventut intacte i amputada,

amb les armes carregades d’odi i metralla.

segueixen amagats a les fredes trinxeres

plenes encara de sang, fang i ràbia,

plenes d’incomprensió i venjança,

plenes de por, plenes de dol, de llàgrimes.

Segueixen amagats amb els seus uniformes,

amb les seves medalles, les seves casaques.

Segueixen amagats per rieres i marjals

amb bales encastades a les costelles,

amb membres  ennegrits i gangrenats

amb visceres escampades com el temps,

les alegries, les raons...La guerra , la puta guerra...

I en la visita guiada, la Pilar que ens endolceix les paraules

que ens explica històries, enjogassadament amargada.

Ens explica i ens parla de dignitat en un celler modernista,

d’una ciutat que va salvar la vida per una cooperativa,

després d’empassar-se cent mil morts a les seves serres.

Cent mil joves, sense joventut.

Cent mil joves inoculats d’odi.

Cent mil ànimes que vaguen.

Cent mil homes bruts de sang....