LA VEÏNA

Un bon dia, de sobte

li va donar per creure en bruixes,

bruixes dolentes que la feien malviure,

amb encanteris i beuratges inventats.

I et parlava, i et parlava i els ulls, diminuts

s’empetitien, entre sanglots  retinguts,

i es feia petita, encorbada i agressiva

com una fura enrabiada i violenta,

i perdia, pobra, el seny i la cordura

intentant fer-nos pensar que potser tenia raó...