Et plantes mig nu davant d’ell
desafiant, immens i fascinant
i et colpeja sense cap compassió
amb el seu cos salat i escumós,
i el mon, giravolta
com una baldufa,
el cel, l’aigua, la llum, les tenebres...
I quan sembla que recuperes la dignitat,
et torna a colpejar una paret líquida
on les algues et sobrevolen i abracen
i la vida es converteix en un joc
un joc delirant i còmic d’infants
que sempre tenen les de perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada