Sobre l’escullera de Lekeitio
desenvolupo els sentits.
L’oïda, amb l’embat constant
de les onades i el ronc del mar.
La vista, amb els núvols que dibuixen,
que desdibuixen figures aleatòries.
El tacte, amb la contundència
de les roques en les que reposo.
El gust salat de les esquitxades
en passar la llengua pels llavis.
L’olor de sal i d’algues, l’olor de vida.
I sobretot, aquest sisè sentit
que m’empeny a sentir i estimar
desmesuradament, aquest mar,
aquests instants, aquest preciós país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada