Vull explicar-te coses.
Estic fart d’escriure per escriure.
Parlar-te de la vida.
Parlar-te de la mort.
Amb paraules valentes i netes.
Deixar-me de paraules buides.
Explicar-te coses de veritat.
Paraules que no se les endugui el vent,
que es barallin per les cantonades
amb tota la insolència que siguin capaces.
I desprès, estirar-me al prat
i contemplar la lluna roja
i tornar-me a embadalir inútilment
vomitant les tonteries de sempre.
Vull explicar-te coses,
perquè saps, estimada amiga?
m’estic quedant buit de mots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada