EL DOL

El dol, el verdader dol.,

aquell que t’esquinça les entranyes,

no és el moment violent de l’adéu.

El dol, el verdader dol,

és quan el gall canta cada dia

desesperat, tant sols per a tu.

Quan les tardes passen fosques

i l’enyor se t’arrapa a la pell

com si fos una paparra assedegada.

El dol, aquell dol terrible,

esdevé quan recordes l’escalfor,

quan recordes la rialla, el plor,

tots i cada un dels sentiments

que s’havien compartits i que ara goluts

tens a bota plena per tu sol.

La remor de les passes,

l’olor de la colònia, o la pell,

aquella cançó a la ràdio compartida...

El dol, el dol espantós,

comença, quan t’adones que ja no hi és

i t’arrapes a la rutina dels records.