Com els ocells errants,
anava de finestra en finestra
simplement pel plaer de buscar-la.
Com els ocells errants,
picotejava la persiana
i esperava delerós que una mà
puges alegre la corriola verda
que dona llum a l’estança i a tot.
Com els ocells errants
seguia i seguia batent les ales
sota aquell cel de plom
que el sol vol trencar, com deia el poeta.
Com els ocells errants
mai deixaria de buscar
aquella llibertat esmunyedissa
que semblava divertir-se
creant espais d’hivern
fins i tot en plena primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada