Ara que les bales costen tant poc,
que la vida cada vegada val menys,
que la mort viu amagada a les cantonades,
recordo el poeta.
Aquelles bales feixistes ,
aquelles bales covardes,
aquelles bales injustes,
aquelles bales arbitràries,
aquelles bales infames,
aquelles bales...
Les que mataren al poeta,
les que foradaren el seu
ventall,
aquell ventall ple de vida i colors.
Aquelles bales que mataren
la paraula,
aquelles bales homòfobes,
aquelles bales nacionals,
que anihilaren les rimes,
la creativitat, la llengua, la raó.
En aquesta terra nostra, vostra,
en que valen més els “cojones”
que la més gran sensibilitat.
En aquesta puta terra,
hi van enterrar el poeta afusellat.
Per això cada dia, cada estació,
broten dels camps virginals,
nous poetes, noves paraules, noves raons.
Feia tant, que volia escriure del poeta....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada