EUROPA

Segueix plovent,

i tu Europa, aquell somni,

segueixes fent indissimuladament,

com aquell qui no sent ploure.

Segueixes girant la cara a la tragèdia,

perquè per a tu, la única tragèdia

són els mercats, els valors, els índexs.

Segueix plovent,

i les banderes de la pau, del miratge,

segueixen mullant-se, com es mullen els papers,

com es mullen les lleis, i els compromisos.

La vella Europa, aquell somni,

segueix sent , la vella utopia de sempre,

l’engany, el mirall que no reflecteix res de res.

Segueix plovent,

i als camps de refugiats,que no saben on refugiar-se

 plens de nens, que en la infància escapçada

no han viscut  més que guerres,

plens de joves,sense cap futur ni esperança

plens d’avis desenganyats i ja sense ràbia,

segueixen entomant estoics

aquesta pluja daurada, en forma de pixarada

que representa, tots i cada un dels valors,

d’aquesta Europa, sense valor ni vergonya.

Tu, Europa, aquell somni...Aquell malson.