TRENCADÍS

I de sobte, t’arriba un ganivet

i et forada l’estomac. Foc amic.

I penses que no pot ser,

que això no et pot passar a tu,

que simplement no toca,

i veus que tot el voltant

són figures que es riuen de tu,

com en un somni pesat,

com en un malson repetitiu,

i la ferida et fa mal,

l’esvoranc supura sang i fel,

i penses que això no et passa a tu,

que simplement estàs somniant

i que de sobte et despertaràs

i somriuràs entre suor gelada,

i pensaràs que segueixes viu

en el teu mon de merda

on tot està controlat

i és plàcid i senzill.

I veuràs d’una manera segura,

que la vida se t’esmuny

pel trencadís de l’ànima.