14.3.16

TRENCADÍS

I de sobte, t’arriba un ganivet
i et forada l’estomac. Foc amic.
I penses que no pot ser,
que això no et pot passar a tu,
que simplement no toca,
i veus que tot el voltant
són figures que es riuen de tu,
com en un somni pesat,
com en un malson repetitiu,
i la ferida et fa mal,
l’esvoranc supura sang i fel,
i penses que això no et passa a tu,
que simplement estàs somniant
i que de sobte et despertaràs
i somriuràs entre suor gelada,
i pensaràs que segueixes viu
en el teu mon de merda
on tot està controlat
i és plàcid i senzill.
I veuràs d’una manera segura,
que la vida se t’esmuny
pel trencadís de l’ànima.