De la batalla
només restava la cadira
sola i atrotinada que feia d’esquer.
Una vegada més ella havia perdut
i de la guerra, n’havia tret vint euros,
bruts i mesquins, com la seva feina.
Altra vegada el líquid escampat,
mostrava el camp de batalla abatut,
una guerra sense cossos mutilats,
sense metralla als camins,
sense morts a les voreres.
I amb una sola víctima,
la seva engolida dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada