Sota la màscara de l’ogre,
senzillesa, creativitat, sensibilitat.
Sota el verd del
maquillatge,
el verd esperança
d’aquell que sap el que vol
i de manera obstinada
fa de la il·lusió, el camí.
Sota l’aparença malèvola
d’un personatge tronat
solitari, brut i rebutjat,
un noi post adolescent
que destria coratges
i altres aventures.
I a la retina, ens queden encara,
els seus primers petons a l’escenari,
dolços i a la vegada
maldestres.
Es notava que els millors, els guardava,
per cada passa que li regalarà la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada