ULLS

Parlen de tu,

ho diuen tot, brillen,

segur que empetiteixen

quan rius o tant sols somrius .

Parlen de tu.

Cada vegada que parles,

que respires, que badalles,

que deixes anar un sospir.

i brillen, i brillen i brillen,

com estels fugaços,

com Venus, per sobre la lluna.

I altra vegada parlen de tu.

Es desviuen per il·luminar

el teu rostre planer i agradable,

es converteixen en fars

quan la fosca de la nit t’abraça.

I aleshores..., doncs si, parlen de tu.

I es tanquen com persianes

quan la son confon els teus somnis,

i aleshores, en posició de descans...

...ho has endevinat, també parlen de tu.

Descansen relaxats i somnien

i s’obren pas entre les tenebres

sabent-se vencedors de cada batalla,

de cada barricada, de cada entrebanc.

Els teus ulls, parlen de tu

i et bressolen  el rostre

com un infant acabat de néixer....

...I evidentment, parlen de tu.