.jpg)
Volava per l’espai
de flor en flor,
era un més dels colors de primavera,
de cop s’aturava sobre la ginesta
i semblava una taca ataronjada
enmig d’aquell groc esclatant.
I de sobte, nerviosament emprenia
una nova volada, buscant, no se sap què.
El nen la prengué per una part imprescindible
de les seves ganes malaltisses de jugar,
estirà els dits i amb una rara habilitat
li agafà les ales, que es van desfer en el contacte.
S’acabà el joc, s’acabà el vol, s’acabà la primavera.
La papallona de colors, sense adonar-se,
havia caigut en la seva pròpia trampa.
La seva bellesa cromàtica va esdevenir la seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada