Lluny ja d’aquell moment
en que de manera estrident
el despertador ha sonat
abans que el gall, abans que el sol
abans que la matinada treies el nas.
I segueixo assegut a la taula
amb el cafè amb llet i torrades,
i us confesso que he llegit el diari dos vegades,
que he fet tota la volta a les noticies
d’aquella tele on el 3/24 volta i volta,
parlant de terratrèmols, i desgràcies,
i ella segueix tancada al lavabo,
primer les dents, després la cara,
ara les mans i les cremetes,
deu dits bellugadissos movent-se arran d’ulls,
un pinzell que de manera subtil arrissa pestanyes...
I jo ingenu pregunto...”falta molt?”
i una veu suau i tranqui-la em contesta,
“ja quasi estic”............i silenci.......
I jo que començo a llegir els pilars de la terra,
pensant que potser en llegiré un capítol sencer,
I ella que es posa una tovallola al cap
en forma de farcell i s’esbandeix no se què,
i jo que llenço les escombraries,
les del groc, les del verd, les del blau...
tot ben classificat, total, tinc temps,
ja que he ACABAT, els pilars de la terra,
i ella que agafa la planxa del cabell
i aquella olor de torrada socarrimada,
i jo que no goso preguntar si sortirem avui o no...
i aleshores....com una brisa, com un murmuri,
com un refotut huracà...sona “ell”, el meu enemic...
zuuuuuuuuuuuuuummmmmmmmmmmmmm
zuuuuuuuuuuuuuummmmmmmmmmmmmm,
l’assecador de cabell....i s’atura i penso, ara si..
i ara no, altra vegada zuuuuuuuuuuuuuummm
i jo que recordo aquell dia en que decidit, vaig marxar
deixant-la en el seu lavabo, i quan vaig tornar
al cap de dos dies, encara hi era...
I ara que s’acaba el zummmmmmmmmmmmmm
falta el toc de màgia del pintallavis,
i jo que pregunto....”ja, carinyo?”
i ella que em respon....si em poses nerviosa, tardaré
més!!!
més!!!! més!!!! MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Mentre espero que s'arregli per sortir, he fet aquesta poesia
que retocaré i retocaré, les vegades que em plagui,
perquè de temps....me’n sobrarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada