Ressorgir del temps que t’atrapa les entranyes
com un pobre aprenent d’Au Fènix,
trencant la terra que et tenalla,
desbordant amb l’instint la matèria que t’enfonsa.
Proposo ressorgir, com aprenentatge de la vida,
com eina indispensable per esborrar errors comesos.
Proposo una nova era basada en la matèria
que es nega de manera obstinada a seguir sent no-res,
a seguir sent mitja persona, mig animal, mig natura,
a deixar de sentir-se atrapat per un passat cruel,
i alhora, per un futur ple d’esperança...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada