.jpg)
M’agrada el desordre,
en totes les seves facetes,
en qualsevol de les seves formes.
Aquell desordre perfecte
en el que ho trobes tot,
“perquè tot ha de ser per aquí,
si no ho ha tocat ningú, es clar”.
M’agraden les taules atapeïdes de coses,
com restes d’un naufragi en alta mar
o parada d’objectes als mercats
on poder triar, remenar i si hi ha sort,
trobar a la primera el que buscaves.
M’agrada el desordre mental,
avui penso això, però just l’endemà,
me n’adono que n’estava equivocat,
i penso absolutament el contrari.
M’agrada interrogar-me constantment,
i fer-ho des de el desordre més absolut,
confonent idees, passant d’un tema a l’altre,
com el naufragi, o la taula atapeïda.
M’agrada el desordre en la gent,
que es revoltin, que emprenyin, que molestin,
amb el que sigui, crestes al cabell,
còctels molotov, o caixers xucladors
que escupen fum enlloc de diners
ni que sigui per un dia, o dos o tres.
M’agrada el desordre en el vestir
en el parlar, en el discutir, en fer poesia,
en menjar, en beure, o en dormir...
En canvi quan et miro
veig els ulls ordenats,
les dents precises,
els cabells d’assecador,
el coloret a la cara,
la samarreta cenyida,
els pantalons arrapats,
les bambes de caminar... i m’agrades, vés...formes part
del meu desordre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada