QUINCALLES

Escampats sobre un mantell blanc,
estels de plata falsa
penjant de collarets de fantasia.
Maragdes de color groc
barrejades amb àgates
rogenques i cristal·lines,
anells d’aquell or
que va cagar el mor..
collarets de coralls,
que no en saben res del mar
i penjolls de perles
que mai no han vist cap ostra...


En l’espai, l’únic autèntic,
els ulls verds preciosos
de la noia de la parada
que veu angoixada
com la gent passa i no s’atura.

Les úniques perles, les seves dents.
Els únics coralls les seves vermelles rastes.