BOMBARDERS

Han bombardejat el meu camp de roselles
i han deixat tant sols ben dretes
les engrunes de la meva paciència,
la seguretat de saber que el que estimo ho estimo,
la certesa d’uns llavis avesats a besar,
la destresa d’uns ulls que miren el que volen veure,
no el que li volen fer veure en l’aparença.
Han passat els bombarders per sobre el meu sostre
i han arrasat tot el que desprenia vida,
tant sols han quedat en peus els records,
allò que mai les bombes poden destruir,
l’escalfor de la mà, el sexe humit, el somriure franc.

Avui sorprenentment m’has dit adéu,
i t’has endut tot el que m’envoltava
com un huracà, com un terrible tsunami,
com el napalm que crema tot el que abasta.

Avui m’has dit adéu i demà els ocells
xiularan en Si be moll...ben moll de tristesa