18.8.21

KAIXO

 


Em segueix el so dels esquellots

i la solitud més profunda entre els boscs d’Aia.

Em segueix tan sols la meva ombra

projectada sobre la boira persistent.

Avui tampoc ha sortir el sol,

ens ha deixat sols a mi, amb el meu esperit.

Hem aprofitat per xerrar de tot i de res,

de la vida, i dels instants plaents i dolorosos.

Una altra ànima solitària ens ha llençat un «Kaixo»,

M’he posat un dit a l’orella

fent veure que xerrava per telèfon,

en aquell lloc remot i sense cobertura.

M’ha creuat amb un somriure displicent.