Vaig demanar com a darrera voluntat
de condemnat a mort,
ballar un vals amb la Reina.
Arrapar-me, ardent com estava ja en capella
a aquella cintureta fràgil,
olorar, ni que fos una vegada,
la ferum de la corrupció.
Abraçar-la, sentir el seu cos
contra el meu i sentir el que envolta,
tot el que ella toca i sent.
Vam ballar el vals breu
amb dos músics a la cel·la.
Ella va tornar a la seva...feina.
L’endemà, jo ja no hi era,
li havia furtat però, tot el seu perfum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada