Ahir la boira, va amagar la deserció.
Una rambla buida no sols de gent
de tertúlies, de retrobaments, de vida,
cap rialla sortint de cop del no res,
cap parella passejant amb pausa de la mà,
cap nen amb bicicleta de quatre rodes,
cap avia amb el cap vinclat a la tomba,
cap respiració profunda de cap runner,
Res.
Ahir la Rambla era tant sols un recurs
per a sentir-nos un dia més absolutament sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada